INTRODUCCIÓ

 

La recerca que presentem ha estat possible gràcies a un treball acurat i exhaustiu a partir dels documents privats aportats  per diverses famílies locals i foranes, per difusió oral, així com també d’arxius públics diferenciats: municipal, nacionals, comarcals, parroquials, etc.

 

Per una banda, hem elaborat una descripció toponímica de tots els masos inclosos dins del terme d’Arbúcies, d’entre els quals es conserven encara els  que estan habitats pels hereus de la mateixa nissaga, els que hi ha masovers o llogaters, i també els que estan derruïts, però dels quals tenim documentació de la seva existència.

 

Hem observat que el nom dels masos va molt lligat a les famílies que hi  habitaven i malgrat que alguns han canviat d’estadants, que no tenen res a veure amb el seu llinatge, continuen conservant el mateix nom. Però, amb tot, també en conservem que s’han restaurat,  es començaren a edificar com a una barraca, o l’han construït de nou sobre el mas que ja existia i que ara el coneixem pel nom o cognom de les persones que l’habiten actualmente, com és el cas de la Barraca de  Ca l’Àngel o Can Vallmajó, les quals hem agrupat com a masies.

 

Per l’altra, hem recuperat la toponímia dels carrers, jardins, monuments, edificis singulars, etc.,  ubicats dins de la nostra vila i al mateix temps tot el que fa referència a llocs, cims, puig, serres, etc., que envolten  l’entorn dins del  terme, on també s’hi inclouen els pobles de Joanet, Lliors i Cerdans.

 

 

DESENVOLUPAMENT  DEL TREBALL

 

A l’hora d’establir quina seria la forma de presentació, hem optat per fer-ho per ordre alfabètic, però tenint en compte el substantitu principal en el cas dels masos i cases rurals (Ardit, mas) i d’agrupar-ho per categories en els altres topònims (Carrer Vern, Puig Cornabella, Pla Gran),  elidint l’article o preposició sempre que la forma establerta resulti entenedora (Madaquies, Camí Vell, Camí Ral). Cal mencionar, especialment, que en les frases compostes no hem seguit un ordre alfabètic estricte, perquè considerem que pot portar a errors. Així, ha prevalgut el grup al qual pertanyen i no tant al lloc concret (Camí a Sant Pere Desplà, Camí de Girona a Arbúcies, etc.)

 

Quant als masos, tenim la forma Can, Cal, en alternança o bé directament Mas, que hem escrit segons com s’acostuma a anomenar cadascuna de les cases, sense saber molt bé perquè s’esdevé aquest fet, que també veiem reflectit en altres contrades. (Cabrit, cal;  Callís, can;  Bassia, mas).

 

L’enunciat de cada topònim hem cregut convenient escriure’l segons la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans,  (Iglésies) però l’explicació del topònim l’hem deixada sovint tal com s’ha trobat documentada (Iglesias), sobretot els noms propis, les expressions i algunes paraules arcaiques o actualmente en desús.

 

Hi ha masos que tenen més d’una entrada i aleshores ho especifiquem posant el nom que havia tingut anteriorment i els que ha tingut segons els diferents canvis soferts, però en primer lloc mencionem el que és més proper perquè s’entengui millor, ja que és el més conegut (Cal Bacallà,   abans Can Pere Dents, ).  El criteri seguit és el de posar la data de la primera aparició que trobem documentada,  tot i que en alguns hem cregut interessant incloure-hi també altres dades reflectides en segles diferents,  sempre que aportin nova informació al topònim.

 

La majoria de topònims que hem trobat estan escrits de forma diferent a l’actual, quant a vocals i consonants, atès que molts documents no segueixen la normativa vigent:

 

-Canvis vocàlics a/e,  o/u.-Homofonies b/v,  s/ss,  c/ç.-Emmudiments  r,  t, finals.-Dígrafs   x/ix,  s/ss,  l/l.l,  r/rr.-Oclusives a fi de mot  b/p,  d/t,  g/c.-Ús de l’accent i la dièresi.-Plural  -as,  -es.-Ñ, en lloc del dígraf  ny.-Formes pre-normatives   -ch final.-Variacions com a conseqüència de la fonètica(Cucut / Cocut) (Serrahima / Sarrahima)

(Bellveí / Vellvehí)

(Soler / Sole)

(Bassia / Basia) (Boxalleu)

(Mig / Mix)

(Maús / Maus)

(Iglésies / Iglesias)

(Canyamàs / Cañamas)

(Blanc / Blanch)

(síncopes, metàtesis, ioditzacions i diftongacions).

 

-Tenim també compostos aglutinats que funcionen com els simples: Casacremat, Masromeu.

-Quant als llinatges: Iglesias, Subirà, els deixarem igual com els hem trobat, però els  escriurem ortogràficament correctes quan siguin nom de lloc: Iglésies, Sobirà.

 

Referent a l’etimologia, hem aportat tota la que hem considerat suficient i adient pel coneixement del topònim concret, però en alguns no hi és expressat,  bé perquè  no n’hem trobat cap informació (Rimala, mas) o bé perquè hi ha topònims que hi són anomenats diverses vegades i no hem cregut convenient anar-ho repetint.  (Camí Vell del Vidal;  Vidal, el;  carretera del Vidal).

 

 

CONCLUSIÓ

 

A mesura que ens hem anat endinsant en aquesta recerca, hem retrobat documents que ens conduïen a alguns arxius amb nova documentació, mitjançant els quals hem pogut recollir tots aquests topònims, però malgrat creure que és un recull força  important, seguirem treballant en aquest estudi per perfeccionar-lo, si cal, i per aportar noves dades que en facin referència i ens ajudin a actualitzar-lo.

 

Fins ara hem aconseguit recopilar uns 3000 topònims, distribuïts entre les masies, els edificis i els noms de lloc, que estan documentats entre els segles IX, els més antics i el segle XXI, els més moderns.

 

Els documents dels quals hem obtingut més informació rauen entre els s. XIV-XVIII, tot i que en els segles posteriors n’hem pogut reflectir el nom dels nous estadants, amos o llogaters, que tenim documentats fins a l’any 1931 pel que fa a les masies, i fins al s. XXI en referència a les cases i edificis, de les quals sí que en tenim informació fiable i ben documentada de les famílies que les habiten actualment.

 

Per acabar, volem comentar que la documentació de la recerca dels topònims ens ha presentat, en general, una societat força masclista,  on el paper de la dona és considerat irrellevant, ja que en moltes cases la dona pren el nom de l’home a partir de la seva  feminització, sobretot si l’home n’és l’hereu: Dalmau / Dalmaua.

 

Cal destacar, però, que no passa el mateix si la dona n’és la pubilla. En aquest cas ella conserva el nom del mas i en canvi al seu marit se’l coneix per un àlies del nom del mas on viu, del qual ell no n’és el propietari. Podríem esmentar dins d’aquest grup el mas Pujals.

 

Aquesta anomalia és molt evident a l’època i, a més, era viscuda com una situació quotidiana normal, ja que la submissió de la dona envers l’home no era cap fet excepcional.  Qui sap si això és el preludi de la forma actual d’alguns països, on amb el matrimoni la dona pren el nom del seu marit, en detriment del seu propi.